Un dels "efectes col·laterals" del Viatge del Retrobament, que va tenir lloc a l'agost del 1960, va ser que s'iniciaren, immediatament, una sèrie de relacions institucionals entre diverses poblacions catalanes i l'Alguer. En alguns casos, aquestes nova etapa de contactes amb Catalunya es va culminar, de forma exitosa, amb l'agermanament de l'Alguer amb alguna d'aquestes ciutats. Es tracta d'una cosa ben lògica, ja que l'agermanament entre dues ciutats és l'establiment oficial de lligams de cooperació mútua; quan assumeixen el compromís d'ajudar-se mútuament i de col·laborar de forma bilateral.
L'agermanament, doncs, és un instrument d'unió i de col·laboració entre ciutats (i entre ciutadans), al servei de la cultura i de la formació cívica internacional, que va més enllà dels interessos personals, d'ideologies o de les estratègies puntuals dels partits polítics.
Tarragona va ser la primera ciutat catalana que, l'any 1972, va signar una carta d'agermanament amb l'Alguer. Des d'aleshores, els intercanvis institucionals han estat d'allò més fluïts i profitosos. Un exemple d'aquesta relació ha estat la recent visita d'una delegació de ciutadans tarragonins qui, per iniciativa de la Conselleria de Relacions ciutadanes de l'Ajuntament de Tarragona, va organitzar un viatge a la ciutat germana de l'Alguer, amb l'objectiu de conèixer el patrimoni cultural, històric del país català de Sardenya i el seu entorn més proper.
.jpg)
A més de la visita als llocs més emblemàtica de la ciutat, també va tenir lloc una recepció oficial al Municipi, amb la presència del Vicesíndic de l'Alguer, el Sr. Mario Conoci, i el conseller comunal, el Sr. Raffaele Salvatore; el Conseller de Relacions Ciutadanes i la Tinenta d'alcalde de Cultura, Patrimoni i Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, el Sr. Manuel López Pasca i la Sra. Rosa M. Rossell, respectivament, així com el Representant de la Generalitat de Catalunya a l'Alguer, el Sr. Joan-Elies Adell. Un acte que, més enllà de l'oficialitat, va posar en evidència no sols l'estima que es tenen totes dues ciutats i les persones que les dirigeixen, sinó que va fer patent que la consolidació de la col·laboració mútua permet que sorgeixen iniciatives que, tot implicant-se les dues administracions, fan que siguin més riques i estimulants.
Divendres 6 de novembre es va inaugurar, a la sala d'exposicions del Quarté Sayal de l'Alguer(Via Garibaldi, 87), l'exposició "Mirades creuades" en què s'ofereix la relació d'amistat però també creativa entre el pintor alcoià Antoni Miró i el poeta de Roda de Ter, Miquel Martí i Pol. Una mostra que vol oferir al públic les suggerents converses, preferentment epistolars, que van mantenir tots dos artistes, en què es plantegen preguntes, des dels respectius llenguatges creatius, l'art visual i la poesia, sobre les seves preocupacions artístiques, culturals i vitals.
Com ha escrit Carles Cortés, que ha curat l'estudi sobre la correspondència entre Martí i Pol i Miró: "el poeta, atret per l’obra pictòrica del pintor, va escriure el poema 'Esbós de lletra a Antoni Miró'. Per la seua banda, el pintor va dissenyar una col·lecció de 38 collages sobre versos de la Suite de Parlavà.Unes peces on la reflexió crítica de la societat i l’erotisme esdevenen eixos comuns en l’expressió de Miró i de Martí i Pol". 
Són aquests collages, així com els cartes i els poemes que es van produir al llarg d'aquesta fecunda relació, l'eix central de l'esmentada exposició, que ha estat organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans, i va ser inaugurada a Barcelona durant el mes de maig de 2009. S'ha previst que recorreri diverses ciutats de les terres de parla catalana. Al país català de Sardenya ha arribat provinent de Perpinyà, i ha estat acollida per l'Obra Cultural de Alguer. Estarà oberta al públic fins al 24 de novembre.
Així, com expliquen en la seva web, el que tracten és de dibuixar un camí, real però alhora simbòlic, que encara està en procés de definició i de senyalització amb la participació de la gent, de les entitats i les institucions de cadascun dels territoris on decideixen realitzar una ruta. Aquestes rutes, però, no únicament tenen una finalitat natural i paisatgística, sinó que també es complementa amb una coneixement d'aspectes culturals del territori objecte de la caminada. Així, s'ofereix la possibilitat de visitar també el patrimoni arquitectònic i artístic de major interès, tot fomentant el coneixement mutu de la nostra històrica, fet que també permet enfortir lligams i posseir una més profunda consciència col·lectiva. És per aquesta raó que, per Tots Sants, la gent del camí ha decidit descobrir 
Aquesta obra, protagonitzada per 
En el cas de l'acte de L'Alguer, però, atesos els lligams que ens agermanen, allò que vam voler, a més de compartir la festa, va ser explicar les raons per les quals és tan significativa, aquesta data, l'11 de setembre, per als ciutadans catalans. Així, una reconeguda professora de Literatura Comparada i bona amiga, com és la Dra. 
Així, fent un repàs a les vicissituds de les diferents versions d'
