A principis d'octubre es va entrenar, obrint la Temporada Alta al Teatre Municipal de Girona, l'espectacle poètic i teatral El Jardi dels cinc arbres, un homenatge a Salvador Espriu, sota la direcció de Joan Ollé. Es tracta d'una adaptació escènica, del mateix Ollé i d'Iban Beltran, a partir de textos poètics i narratius de l'escriptor nascut a Santa Coloma de Farners, a les portes del 25è aniversari de la mort de l'autor. La proposta d'Ollé ens convida a passejar per Sinera (l'Arenys mítica creada i recreada per aquest autor), que també vol ser una invitació a endinsar-se en la recreació d'un món (el de la postguerra i la dictadura, amb les seves llums i ombres) que ja és en vies d'extinció. L'espectacle, que té moments d'una intensitat remarcable, actualitza i dóna una nova vitalitat a aquest poeta, un dels grans escriptors catalans del Segle XX. A El jardí dels cinc arbres també es parla de l'Alguer. La representació es tanca amb l'excel·lent interpretació de Sílvia Pérez de "Per a una 'suite' algueresa ", musicada per Dani Espasa, el poema que va dedicar Salvador Espriu al seu estimat amic Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Un poema que és un cant d'amor doble, a l'amic desaparegut i a la llengua catalana. Un poema que, fa ja alguns anys, va popularitzar la cantant Marina Rossell sota el títol "La barca del temps", amb una veu també fascinant, que alguns consideren un dels moments culminants de la seva trajectòria.
Avui, però, hem sabut que el poema, escrit el febrer de l'any 1960, va viatjar amb Pere Català-Roca i la resta de l'expedició, a bord del "Virginia de Churruca", en el viatge del Retrobament que es va fer durant l'estiu de l'any 1960. A l'arxiu del Municipi de l'Alguer podem trobar, acompanyant a una extensa documentació sobre aquesta aventura (especialment algunes fotos, de Pere Català-Roca i altres expedicionaris, que s'han convertit en un testimoni excepcional) alguns dels textos, manuscrits, que alguns escriptors van voler "regalar" a la ciutat d'Alguer. Entre ells, escrit amb la grafia d'unes majúscules contundents, aquest doble tribut de Salvador Espriu: al seu amic mai no oblidat i a la llengua que tant estima (i que, per les seves particularitats tan especials, queda simbolitzat en el català de l'Alguer: aquest nostre/parlar/ de l'Alguer).
Estimat Rosselló
si podies venir
amb la barca del temps
amb el vent de llevant
a l'Alguer.
I senties amb mi
com és viu i arrelat,
i tan clar,
aquest nostre parlar
català de l'Alguer.
Com et diu el teu nom
i somriu
la ciutat de l'Alguer,
allunyat amic meu
que ara ets
als xiprers,
a l'indret on comencen
a obrir el record
i el veler i el camí
que et va ser
sempre car,
el camí de la mar
de l'Alguer.
Si podies venir
amb la barca del temps
amb el vent de Llevant,
amb la barca del temps.
Com et diu el teu nom
i somriu la ciutat,
allunyat amic meu...
Allunyat amic meu
si podies venir
amb la barca del temps...
0 comentaris:
Publica un comentari