Doble homenatge a Antoni Canu (Alguer-Barcelona-Alguer)

Antoni Canu (Ocier, 1929) ha celebrat enguany 80 anys i la Institució de les Lletres Catalanes i el Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya han volgut impulsar un doble acte de reconeixement al poeta.

El primer dels actes se celebrarà aquest proper dijous, 5 de novembre, al Teatre Cívic de la Ciutat de l’Alguer (20 hores), amb la col·laboració del Municipi de l’Alguer i l’Espai Llull.

Acompanyat dels populars cantants algueresos, Franca Masu i Claudio Gabriel Sanna, que recitaran una selecció dels seus poemes, Antoni Canu, una de les veus poètiques més reconegudes de la ciutat catalana de Sardenya, rebrà un merescut homenatge, per una interessant trajectòria literària així com el seu compromís per la seva llengua adoptiva, el català de l’Alguer.

Aquest acte de reconeixement coincideix amb la publicació per l’editorial catalana Fasolcat, d’Itinerari poètic, un recull de tota l’obra publicada pel poeta d’Ocier, que també inclou poemes inèdits. Aquest llibre, supervisat per Pere Mayans, ve acompanyat d’un CD amb alguns dels textos recitats pel mateix poeta, així com una selecció de cançons basades en els seus poemes i interpretades, entre altres cantants, per la pròpia Franca Masu, que canta el poema "L'esperança".

La segona part d’aquest reconeixement es realitzarà a Barcelona, el proper divendres 27 de novembre. Els mateixos protagonistes, Franca Masu i Claudio Gabriel Sanna, que recitaran els seus versos, acompanyaran a Antoni Canu en aquest homenatge que tindrà lloc en un dels lloc mes emblemàtics de la cultura catalana: l’Ateneu Barcelonès, situat en el cor de la capital de Catalunya.

Aquí teniu el tast d'un dels poemes d'Antoni Canu, per a què aneu fent boca:

ENTRE LES ROQUES

Seu-te entre les roques de Calabona,
escolta la cadència
de les ones oraculares,
respira el vent salabrós
que doblega els joncs de mar,
acaricia la blau esperança,
port-la a la butxaca del cor,
i no cansis més la memòria
per entendre si els morts
han travessat el pedrís
que condueix a la justa llum.

Visita de Tarragona a L'Alguer

Un dels "efectes col·laterals" del Viatge del Retrobament, que va tenir lloc a l'agost del 1960, va ser que s'iniciaren, immediatament, una sèrie de relacions institucionals entre diverses poblacions catalanes i l'Alguer. En alguns casos, aquestes nova etapa de contactes amb Catalunya es va culminar, de forma exitosa, amb l'agermanament de l'Alguer amb alguna d'aquestes ciutats. Es tracta d'una cosa ben lògica, ja que l'agermanament entre dues ciutats és l'establiment oficial de lligams de cooperació mútua; quan assumeixen el compromís d'ajudar-se mútuament i de col·laborar de forma bilateral. L'agermanament, doncs, és un instrument d'unió i de col·laboració entre ciutats (i entre ciutadans), al servei de la cultura i de la formació cívica internacional, que va més enllà dels interessos personals, d'ideologies o de les estratègies puntuals dels partits polítics.

Tarragona va ser la primera ciutat catalana que, l'any 1972, va signar una carta d'agermanament amb l'Alguer. Des d'aleshores, els intercanvis institucionals han estat d'allò més fluïts i profitosos. Un exemple d'aquesta relació ha estat la recent visita d'una delegació de ciutadans tarragonins qui, per iniciativa de la Conselleria de Relacions ciutadanes de l'Ajuntament de Tarragona, va organitzar un viatge a la ciutat germana de l'Alguer, amb l'objectiu de conèixer el patrimoni cultural, històric del país català de Sardenya i el seu entorn més proper.

A més de la visita als llocs més emblemàtica de la ciutat, també va tenir lloc una recepció oficial al Municipi, amb la presència del Vicesíndic de l'Alguer, el Sr. Mario Conoci, i el conseller comunal, el Sr. Raffaele Salvatore; el Conseller de Relacions Ciutadanes i la Tinenta d'alcalde de Cultura, Patrimoni i Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, el Sr. Manuel López Pasca i la Sra. Rosa M. Rossell, respectivament, així com el Representant de la Generalitat de Catalunya a l'Alguer, el Sr. Joan-Elies Adell. Un acte que, més enllà de l'oficialitat, va posar en evidència no sols l'estima que es tenen totes dues ciutats i les persones que les dirigeixen, sinó que va fer patent que la consolidació de la col·laboració mútua permet que sorgeixen iniciatives que, tot implicant-se les dues administracions, fan que siguin més riques i estimulants.

La descoberta de L'Alguer, per Tots Sants

El camí és una agrupació de persones entusiastes de l'excursionisme que, amb la voluntat de conèixer més i millor la diversitat de les terres de parla catalana, estan organitzant tota una sèrie d'interessants sortides pel territori que, més enllà de l'objectiu essencial de fer caminades, també volen donar una visió més conjunta de les zones que visiten. Així, com expliquen en la seva web, el que tracten és de dibuixar un camí, real però alhora simbòlic, que encara està en procés de definició i de senyalització amb la participació de la gent, de les entitats i les institucions de cadascun dels territoris on decideixen realitzar una ruta. Aquestes rutes, però, no únicament tenen una finalitat natural i paisatgística, sinó que també es complementa amb una coneixement d'aspectes culturals del territori objecte de la caminada. Així, s'ofereix la possibilitat de visitar també el patrimoni arquitectònic i artístic de major interès, tot fomentant el coneixement mutu de la nostra històrica, fet que també permet enfortir lligams i posseir una més profunda consciència col·lectiva. És per aquesta raó que, per Tots Sants, la gent del camí ha decidit descobrir L'Alguer.

En col·laboració amb el Centre Excursionista de l'Alguer, el cap de setmana del 30 d'octubre al 2 de novembre, els amics del Camí faran una interessant immersió en la natura i en la cultura del país català de la Sardenya. Sembla que encara queda alguna plaça lliure. Si és així, i decidiu caminar per l'Alguer, esperem que gaudiu de l'experiència.

"La barca del temps" (Espriu, Rosselló i L'Alguer)

A principis d'octubre es va entrenar, obrint la Temporada Alta al Teatre Municipal de Girona, l'espectacle poètic i teatral El Jardi dels cinc arbres, un homenatge a Salvador Espriu, sota la direcció de Joan Ollé. Es tracta d'una adaptació escènica, del mateix Ollé i d'Iban Beltran, a partir de textos poètics i narratius de l'escriptor nascut a Santa Coloma de Farners, a les portes del 25è aniversari de la mort de l'autor. La proposta d'Ollé ens convida a passejar per Sinera (l'Arenys mítica creada i recreada per aquest autor), que també vol ser una invitació a endinsar-se en la recreació d'un món (el de la postguerra i la dictadura, amb les seves llums i ombres) que ja és en vies d'extinció. L'espectacle, que té moments d'una intensitat remarcable, actualitza i dóna una nova vitalitat a aquest poeta, un dels grans escriptors catalans del Segle XX. A El jardí dels cinc arbres també es parla de l'Alguer. La representació es tanca amb l'excel·lent interpretació de Sílvia Pérez de "Per a una 'suite' algueresa ", musicada per Dani Espasa, el poema que va dedicar Salvador Espriu al seu estimat amic Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Un poema que és un cant d'amor doble, a l'amic desaparegut i a la llengua catalana. Un poema que, fa ja alguns anys, va popularitzar la cantant Marina Rossell sota el títol "La barca del temps", amb una veu també fascinant, que alguns consideren un dels moments culminants de la seva trajectòria.

Avui, però, hem sabut que el poema, escrit el febrer de l'any 1960, va viatjar amb Pere Català-Roca i la resta de l'expedició, a bord del "Virginia de Churruca", en el viatge del Retrobament que es va fer durant l'estiu de l'any 1960. A l'arxiu del Municipi de l'Alguer podem trobar, acompanyant a una extensa documentació sobre aquesta aventura (especialment algunes fotos, de Pere Català-Roca i altres expedicionaris, que s'han convertit en un testimoni excepcional) alguns dels textos, manuscrits, que alguns escriptors van voler "regalar" a la ciutat d'Alguer. Entre ells, escrit amb la grafia d'unes majúscules contundents, aquest doble tribut de Salvador Espriu: al seu amic mai no oblidat i a la llengua que tant estima (i que, per les seves particularitats tan especials, queda simbolitzat en el català de l'Alguer: aquest nostre/parlar/ de l'Alguer).

Estimat Rosselló

si podies venir

amb la barca del temps

amb el vent de llevant

a l'Alguer.

I senties amb mi

com és viu i arrelat,

i tan clar,

aquest nostre parlar

català de l'Alguer.

Com et diu el teu nom

i somriu

la ciutat de l'Alguer,

allunyat amic meu

que ara ets

als xiprers,

a l'indret on comencen

a obrir el record

i el veler i el camí

que et va ser

sempre car,

el camí de la mar

de l'Alguer.

Si podies venir

amb la barca del temps

amb el vent de Llevant,

amb la barca del temps.

Com et diu el teu nom

i somriu la ciutat,

allunyat amic meu...

Allunyat amic meu

si podies venir

amb la barca del temps...

Cinema independent sard

En el marc de les festes de Sant Miquel de L'Alguer, al Fortí de la Magdalena, va tenir lloc una exhibició de diversos curtmetratges d'autors sards, entre els quals cal subratllar el treball del director alguerès Cesare Furesi, L'infame. Es tracta d'un film rodat a la ciutat de l'Alguer, i que té com a eix central la passió (i el verí) del teatre, així com l'atracció de l'ésser humà per burlar els mecanismes del poder, i jugar amb els límits de la veritat i la mentida. Aquesta obra, protagonitzada per Antonio Luvinetti, Pier Luigi Alvau, Maria Bardeglinu i Pinuccia Sechi, fou estrenada durant el mes d'agost, i està rebent força reconeixement en els ambients de la cinematografia independent sarda, cosa que li permetrà acudir a diversos festivals europeus de cinema independent.

A part de L'Infame, també voldríem destacar un excel·lent documental d'entre els films exhibits, Circolare Notturna de Paolo Carboni, un viatge inusual per la nit de la capital sarda, Càller, a través de cinc personatges que, malgrat viure realitats diametralment oposades, tenen interessants punts en comú: una mateixa ciutat, una mateixa nit, i el fet d'haver-se de guanyar la vida amb treballs inusuals, abusius o inventats, segons els casos. Un film que es parla de la capacitat humana per reinventar-se la vida, per adaptar-se a les circumstàncies sovint adverses, però també de la seva capacitat de búsqueda de la llibertat.

11 de setembre a L'Alguer: acte institucional i conferència

Per primera vegada, de forma institucional, es va celebrar el passat 11 de setembre la Diada a la ciutat de L'Alguer, sumant-se així el país català de la Sardenya, mitjançant l'Espai Llull, la Representació de la Generalitat de Catalunya a la ciutat de L'Alguer, als actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Aquesta representació del Govern va voler festejar, amb els ciutadans algueresos, la nostra festa nacional, com s'ha fet amb anterioritat en altres seus i delegacions del Govern a l'exterior. Hem d'agrair, en aquest sentit, a l'Ajuntament de L'Alguer que ens acollís en la seva Sala del Consell Comunal, i que el síndic de la ciutat, el Sr. Marco Tedde, ens acompanyés en aquesta diada tan especial. En el cas de l'acte de L'Alguer, però, atesos els lligams que ens agermanen, allò que vam voler, a més de compartir la festa, va ser explicar les raons per les quals és tan significativa, aquesta data, l'11 de setembre, per als ciutadans catalans. Així, una reconeguda professora de Literatura Comparada i bona amiga, com és la Dra. Laura Borràs, ens va parlar de "L'Onze de setembre en la cultura catalana", tot fent un recorregut històric i cultural pels temes i esdeveniments vinculats amb aquesta data, especialment a través de l'explicació d'alguns dels símbols més emblemàtics en qualsevol manifestació nacional, com són la bandera i, especialment, l'himne que ens representa. Així, fent un repàs a les vicissituds de les diferents versions d'Els Segadors (des de la cançó popular original, fins arribar a l'actual himne oficial), passant per alguns altres himnes d'un abast més simbòlic, com El Cant de la Senyera, a partir del poema de Joan Maragall, L'Estaca de Lluís Llach, o El Cant dels Ocells, els algueresos van poder entendre millor quina és la història del nostre país, i acompanyar-nos, amb major coneixement de causa, en la celebració de la nostra festa nacional.

Així van recollir alguns mitjans algueresos (i catalans) la celebració de la nostra festa:

-Alghero e Catalogna: la cerimonia per la Diada
-Cerimonia in municipio per la Diada, «Festa di libertà»

-L’Alguer celebra la Diada per primera vegada

Font: Alghero.tv