
Fa unes poques setmanes es va publicar un disc que mereix que sigui conegut per totes aquelles persones que tenen interès per la música cantada en llengua catalana i, més especialment, per la cançó algueresa. Es tracta del disc de Claudia Crabuzza i Claudio Gabriel Sanna, Un home del país (Cançons i records de Pino Piras), un disc que vol reinterpretar algunes de les cançons més emblemàtiques del cantant i compositor més popular de l'Alguer (començant per "La ginqueta", passant per "Lo pare espiritual" o "Qui trista és la tarda"), mort en plena efervescència creativa, l'any 1989, amb només 48 anys.
La relectura, en la veu de Claudia i de Claudio, ens informa no únicament de la qualitat i de l'actualitat de les composicions de Pino Piras, sinó que pot servir per a què altres persones, desconeixedores de la seva obra, s'hi puguin acostar sense prejudicis. Estem, però, no sols davant d'un disc excel·lent, amb una factura i una qualitat envejables, sinó que l'obra s'acompanya d'una petit documental, imprescindible, d'una mitja hora de duració, dirigit per Claudia Crabuzza, qui també assumeix la producció, en què podem escoltar diversos testimonis que parlen del Pino Piras creador (del músic i també de l'autor i director teatral), però també de la persona (en aquest sentit destaca la presència de la mare de Pino Pinas, cantant de memòria les cançons dels seu fill) i del ciutadà. Tambe ens trobem amb un llibret en què, a més de les lletres de les cançons que formen el disc (en alguerès original i en italià), també hi és un breu recull d'alguns dels pensaments i de les reflexions dels quaderns autobiogràfics de Pino Piras. Alguns d'aquests escrits són d'alt valor conceptual "la felicitat és la dolor que riu", altres tenen un particular sentit humorístic "per posseir una dona la tenim de fer riure, de fer plorar, ma no la tenim mai de fer pensar", tot ells amarats d'una genuïna saviesa popular: "la moneda serveix a comprar la riquesa". Parafrassejant Rafael Sari Bozzolo, que ha curat el cançoner i el seu teatre inèdit, podríem dir que Pino Piras ha estat el més original i genial intèrpret contemporani de l'algueritat més vivaç, versàtil i espontània, tot creant un estil que parteix del poble per a crear-ne un altre de més vital, personal i inconfusible.
Per Sant Joan em vaig perdre el concert, però espero poder veure'l algun dia, així com comprar-me el disc: sempre és un plaer tornar a escoltar el gran Pino, i més cantat pels "Claudis" algueresos. Gràcies pels enllaços! Un abraç.
ResponEliminaLes imatges que apareixen en aquest dvd de la seua mare cantant les cançons de son fill són tan commovedores!
ResponEliminaRealment és un gran document audiovisual el documental a Pino Piras. Jo el vaig aconseguir per mà d'en Claudio Sanna a Llaés, una masia arran de Ripoll.
Salut i lletres!
Gràcies Jordi pels teus comentaris. Ens agradaria que aquest CD-DVD fos editat també a Catalunya, per a què tingués més difusió l'obra d'aquest cantautor essencial per entendre la cultura algueresa, i també per valorar en la seva justa mesura les esplèndides versions que han fet Claudia Crabuzza i Claudio Gabriel Sanna.
ResponEliminaSalut